TRABUC RECORDS

TRABUC RECORDS
La llum al final del tunel, és un tren.
www.nodo50.org/trabucrecords
Coordina: Eduard.

-Describe el proyecto.

Segell discogràfic, distribuidora de discos, fanzines, llibres i samarretes dintre de les “escenes” punk-hardcore-crust-grind creat en 2003, 43 edicions fins maig de 2011. També s’organitzen concerts i gires tant estatals com europees de bandes afins, encara que NO sota el nom de Trabuc.

-¿Refleja el nombre la filosofía del proyecto?
Dispara però no mata (encara que sí podria matar si es dispara molt a prop de l’objectiu), apunta en una direcció pero abarca molt, cada tir són desenes de ferides. L’usaven fa mooolts anys els pobres desgraciats que no poseïen més que la seua dignitat i llibertat.

-¿Cómo nació? ¿Por qué autopublicar?
Per necessitat i avorriment. ¿Per què no autopublicar? He editat tant a les meues bandes com a bandes afins. ¿Per què deixar en mans de terceres persones el teu propi treball? A més a més, és divertit ser part de tot el procés: creació, publicació, distribució, etc.

-¿Cuál es el formato y por qué se eligió?
90% d’edicions en vinil. La música de veritat és en vinil. Vinga va, el cassette també mola molt. El CD ha segut la gran patranya de la industria musical des dels 90 cap ací. A banda de la “pirateria”, però això ja ha segut més recent. No tenen vergonya.

-¿Cómo hacéis la edición de cada disco?
Cada edició es diferent encara que hi ha alguns pasos bàsics. S’acorden 4 coses amb la banda en qüestió, es demana pressupost a la fàbrica, es recopila la grabació masteritzada i l’art per al disc, s’envia a fàbrica, es paga, s’espera, es desespera, arriben els discos, somriures i alguna llàgrima.

-Autores que participan en "Trabuc Records"...
Algunes de les bandes que he editat són: Anti-playax, No Escape, Holocaust In Your Head, Seein Red, Insomnio, Moho, Concentration Summer Camps, Looking For An Answer, Hörror, Desguace, Makiladoras, Disparo, Black Panda, Derrota, Lost Boys, Leadershit, Tempesta, etc.

-¿Cómo se financia el proyecto?
Amb les vendes de material editat, treballs precaris que he anat aconseguit durant els anys i la venda de productes agrícoles.

-¿Se contruye a partir de colaboraciones con amigos o encargos?
Col·laboracions amb amics, açò és cosa de col·legues.

-¿Se realiza con contenido hecho a propósito o es una selección de material ya existente?
Lo primer. Encara no he editat cap recopilatori, pero no es descarta.

-¿Hay periodicidad?
No.

-¿Cuál es el tiempo estimado de realización de cada disco?
Cada edició és una aventura, hi ha discos que s’han editat en 2 mesos, des del primer contacte amb la banda fins veure el disc editat; altres han trigat mesos i inclús anys.

-¿A qué público se dirige?
A joves biològics i d’esperit una mica descarriats.

-¿Existe algún nexo común entre los autores que participan?
Si. Més qué musicalment crec que el nexe es d’actitut, filosofía o dis-li com vullgues.

-¿Cómo determináis el precio de venta?
Més o menys es un preu estándar dintre del “mundillo” del punk hardcore Do It Yourself: LP’s a 8 euros, EP’s a 4 euros.

-¿Cómo se distribuye?
Es distribueix internacionalment dintre d’una xarxa no organitzada de gent que edita materials semblants a qualsevol part del món. Així com jo distribueixc discos del Japó, les Amèriques o Europa, a eixos llocs tan exòtics també es poden trobar edicions de Trabuc Records.

-¿Dónde ha recibido mejor acogida: entre el público físico o virtual (internet)?
Fisic. En internet no hi ha públic, hi ha pirates que ho volen tot sense pagar res, com diría Alejandro Sanz.

-¿En qué otros eventos/ferias habéis participado?
A banda de concerts i festivals, he estat a algún encontre de distribuidores de les mateixes característiques i alguna fira del llibre anarquista.

-¿En qué otros proyectos se inspira "Trabuc Records"?
Doncs en els segells que m’han inspirat pel tipus de grups/música que editen serien Prank Records, Havoc Records, Skuld Releases, i algún més que ara no recordé. Crec que les meues fonts d’inspiració són altres que segells i distribuidores. *